El valencià i el repte de la seva identitat – Conferència de Manuel Milián Mestre

Sinopsis

Al llarg de l’hora que va durar la dissertació, Milián va fixar les arrels identitàries dels vinarossencs, en la seva procedència pre-romana, dels ilercavons. Un poble ibèric que es va estendre des del territori de la Ilerda romana, a Tarragona, el Maestrat i fins a Sagunto. A aquesta procedència, segons Milián, es deu el caràcter i trets culturals ètnics, que ens diferencien de la resta dels valencians del sud.

Seguint aquesta línia històrica Milián va anant desgranant les etapes dels processos històrics que definiren la cultura, la llengua i l’economia al llarg del període medieval, amb Jaume I, com ha figura central. Establint una línia cronologia, va remarcar el que ell va anomenar “talls històrics” per incidir en la importància dels representants valencians, en el Compromís de Casp, els germans Vicent i Bonifaci Ferrer, el Papa Luna, per tal de resoldre el conflicte dinàstic desfermat arran de la mort del rei Martí l’Humà, decantant-se en favor de la candidatura de Ferran d’Antequera i en contra dels altres pretendents amb drets dinàstics,

En aquest sentit, no va deixar de assenyalar el paper protagonista de Morella en aquest afer històric, incidint molt en el tarannà del morellans, hereus dels ilercavons, que es veurà expressat durant la revolta de les Germanies del segle XVI, rebutjades pes morellans, i ja en el segle XIX, en la clara determinació dels habitants del Maestrat Nord contra la invasió napoleònica; i, quasi sense treva, pocs anys més tard, en la configuració i desenvolupament, del moviment carlí.

En el repàs del desenvolupament econòmic de la zona nord amb la resta de les tres províncies valencianes, Milián, va establir diferencies que també estarien determinades pels models ètnics, culturals, i també, sense cap dubte, influenciades per la proximitat de Catalunya on les transformacions del segle XVIII, marcarien un punt d’inflexió cap el creixement econòmic industrial.

El dinamisme de l’economia valenciana seria un procés basat en l’extraordinari creixement de les superfícies de regadiu, amb importants inversions, l’existència d’unes infraestructures de recs, la utilització dels adobs i la introducció de nous cultius, seguint la demanda del mercat exterior, sobre tot la de la taronja que explicaria l’auge de la segona meitat del segle XIX, quan s’aniria configurant com una agro-industria que havia d’ afavorir l’adhesió anys més tard, de la Comunitat Econòmica Europea.

En contraposició el desenvolupament de Catalunya des de mitjans del segle XIX, es decantaria per la formació d’una burgesia industrial com a motor de la industrialització del país. Foren representants de Catalunya els que es traslladaren a Madrid, carregats de projectes sota el braç i els que s’entrevistaren amb els politics allunyats “del fet català”, aconseguint ser escoltats i inclòs participant en els debats, sobre el sistema d’aranzels que es pretenia imposar, sota la influència de la política liberal centralista del moment, quan, el que pretenien catalans i valencians era la promulgació d’aranzels a les importacions de teixits, vi i altres productes elaborats, que perjudicaven les exportació i àdhuc, el consum intern per la competència dels productes forans.

Homes de gran capacitat política i sentit comercial, influïren en les decisions de l’Estat a través d’una institució com el Foment del Treball, un cercle d’empresaris que representaven tota la burgesia, rural, industrial, comercial i financera catalana, disposada a implantar tant en el camp com en la producció, implantant en la industria tèxtil, en les comunicacions, les millores tecnològiques de la Revolució Industrial que s’estava desenvolupant en el Regne Unit.

En aquest context de crisi global que es viu actualment, Milián és optimista, creu que si els empresaris valencians s’aparten de l’individualisme que els caracteritza, i que són un entrebanc per a defensar interessos comuns, com ho van fer els catalans del segle XIX. Proposa la unió de l’empresariat valencià, creant grups o lobys, que puguin influir sobre l’Estat per aconseguir totes les millores necessàries en infraestructures de tot tipus. Ajuts i subvencions, seran necessaris per assolir els reptes i les oportunitat que té l’empresa valenciana al seu davant .

La conferència de Manolo Milián hauria pogut allargar-se durant hores, tal és la formació, coneixements i informació que posseeix, però el temps és un tirà amb les seves exigències, així que el nostre desig és poder continuar escoltant-lo amb una proposta, en format de taula rodona, per debatre i tractar, tots el temes que van quedar pendents de comentar.