Pintures medievals de Vallibona – Conferència d’Arturo Zaragozá

El pròxim divendres, 15 de desembre, de 2018, el Grup de debat i recerca Tràngol ens proposa una altra activitat, la conferencia que sota el títol “Una troballa excepcional: les pintures medievals de Vallibona”, ens oferirà l’arquitecte-inspector de patrimoni de la Generalitat Valenciana, Arturo Zaragozá Catalán. L’acte trindrà lloc a la Fundació Caixa Vinaròs a partir de les 19,30 hores.
Aquestes pintures es troben en els sostre de l’església medieval de Vallibona, un sostre construït en els primers anys del segle XIV. Actualment es considerat com el més ric en imatges dels valencians i la millor síntesi de tradicions andalusines i europees. Parcialment. s’han restaurat i posat en valor perquè en públic visitant puga gaudir-ne. El treball ha permés restaurar part de la coberta i adequar l’antiga capella de la comunió com a exposició de les taules pintades i centre d’interpretació del conjunt. Esta troballa apareix com l’afortunada conjunció d’antigues tradicions mediterranis i andalusins amb la nova figuració de l’Europa cristiana. La rigorosa geometria i el secular decor de la tradició li presta als sostres una sumptuositat i un rigor notables. La figuració els dota d’un sorprenent repertori d’imatges.

Les taules restaurades mostren temes decoratius com el d’un cavaller amb un escut amb la mitjana lluna, una riquíssima heràldica, curiosíssimes representacions de dimonis i d’aus, una dona nua amb un pitxer o botella (potser representació de caràcter moralitzador de la dona que perd la dignitat, Eclesiàstic, 26), escenes mitològiques de difícil interpretació, i inscripcions cúfiques o llatines piadoses. Amb tot, algunes de les més interessants són únicament pintures de caràcter vegetal, o temes geomètrics, d’excel·lent execució.
Arturo Zaragozá és arquitecte per la Universitat Politècnica de València (1975). Va llegir la seua tesi doctoral en la mateixa universitat sobre el tema “Esglésies d’arcs diafragma i sostrada de fusta en l’arquitectura medieval valenciana” obtenint el premi de tesis doctorals del Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana. Com a docent ha impartit cursos reglats de Tècniques Artístiques a la Universitat de València; Estudi General i d’Història de l’Arquitectura en el Màster de Conservació del Patrimoni Arquitectònic de la Universitat Politècnica.
És autor de nombroses publicacions sobre arquitectura popular, catalogació monumental i història de l’arquitectura popular, catalogació monumental i història de l’arquitectura gòtica i tardogótica, entre les qual cal destacar: Arquitectura Rural Primitiva en Seca (València, 1983 i 2000); Monuments de la Comunitat Valenciana. Catàleg dels Monuments i Conjunts declarats i incoats (València, 1983 i 1995), ambdós en col·laboració. Arquitectura Gòtica Valenciana (València, 2000).

Com a arquitecte inspector de Patrimoni de la Generalitat Valenciana des de 1983 està adscrit a la Direcció Territorial de Castelló havent dirigit i supervisat nombroses obres de restauració i de conservació en este àmbit. Les seues línies d’interès són l’arquitectura popular, l’arquitectura gòtica, la història de la construcció i la conservació de monuments històrics.