Conferència de Conxita Solans. La moda: la influència del poder els canvis socials i l'economia en la indumentària de les dones
EL COS VESTIT, UNA EXPERIENCIA SOCIOLOGICA.
Els discursos sobre la forma de vestir de les dones s’ha associat històricament a la vanitat i a la frivolitat que impulsaven a la dona a adornar-se. Els moralistes més radicals de l’època de la Contrareforma van arribar a criminalitzar qualsevol ornat sobre el cos de les dones al comparar-les a agents del dimoni.
Del resultat dels estudis que la sociologia ha fet sobre el cos humà i com es vesteixen les dones en el passat s’ha pogut demostrar que la manera de vestir-se està directament relacionat en la cultura, la moral, els canvis socials, els polítics. i els econòmics. Atenent a aquestes condicionants, per la manera de vestir-se les persones es tornen socials adaptant-se a uns codis que les fa apropiades, acceptables, respectables i segons en quines circumstancies, desitjables. Si s’actués de manera diferent s’estaria transgredint a uns trets culturals que s’han imposat en cada época.
Cada vegada més s’assenyala que la nostra comprensió sobre la importància de vestir-se es remunta al segle XVI i tenen relació directa en el exercici del poder en mans d’un reduït nombre de senyors, en el moment que la societat queda dividida en tres estaments, el nobiliari, el eclesiàstic i el poble pla, al cap d’amunt d’aquesta piràmide estaria el rei.
L’estament nobiliari i el clerical, estava vedat per a les dones. En un món on el la principal activitat de la noblesa era l’exercici de les armes, poques possibilitats tenien les dones d’actuar amb dret en aquest àmbit de govern. La representació nobiliària només estava confiada als homes, i en l’estament eclesiàstic, les dones tenien prohibit exercir qualsevol representació dins la jerarquia de l’esglesia
Les dones dels estaments populars o tercer estat, no podien estar presents en assumptes de govern, per la simple raó de que no tenien la categoria de veïnes, aquesta possibilitat no es contemplava en cap fur, ni consell de les ciutats, essent jurídicament equiparades als menors.
El mateix passava en el l’accés de les dones al govern del regne en diferents graus, la reina, les infantes, les dames, només tenien una funció domèstica.
Aquesta incapacitat legal de les dones per participar en el govern de les seves ciutats i dels seus regnes, es va modificar quan el principi hereditari va estar perfectament definit, a partir de llavors les dones podien tenir el dret a heretar el tron per dret de consanguinitat, sempre que no hagués una persona del gènere masculí que el pogués heretar. En el compromís de Casp, (1412) es va sostenir que les dones no podien regnar però si transmetre els drets.
Us posaré tres exemples: Isabel de Portugal, Catalina de Mèdici, Isabel Tudor que visqueren en el segle XVI.
Segurament, us estareu preguntant que te a veure aquesta introducció amb la historia de la indumentària. Us diré que molt, perquè d’acord amb els estudis sociològics sobre el cos vestit del que us he parlat abans, en aquestes imatges podem apreciar que aquestes tres dones, en situacions diferents de l’exercici del `poder es van vestir com volien ser vistes i representades. La seva indumentària no sols reflecteix el luxe dels seus materials sinó que projecten intencionadament una imatge de majestat.
L’altra pintura, obra de Tiziano, representa a Isabel de Portugal, l’esposa de Carles V. Lo mas destacable de la biografia d’aquest rei, són les continus absències dels seus regnes per haver de solucionar el conflictes en que havia d’intervenir arreu dels seus dominis. En aquests casos deixava l’emperadriu com a regent. La imatge que representa Isabel II, tot i ser majestuosa no dona la sensació de la rigidesa que s’aprecia en Catalina de Medicis.
Catalina de Medicis, viuda del rei Enrique II de França, va haer d’assumir el control del regne com a tutora del seu fill menor i hereu. La imatge en que es representa es rígida, el seu vestit no te ni una arruga, no té un aspecte femení sinó el de una dona poderosa e inatacable, mostrar el seu costat femení podia ser un signe de debilitat, que podia incitar a la usurpació del poder y posar en perill el dret successori del seu fill. Catalina va obligar a les dones de la cort a utilitzar com a suport del vestit, el verdugado, un element de cartró o fusta que no permetia seure. Per al cos del vestit va ser obligatori l’ús d’una pesa rígida que dissimulés les formes del cos aplanant-lo, aquest va ser l’inici de l’ús del corset. Una peça de vestir que les dones van utilitzar fins a la I Guerra Mundial (1914) amb un petit interludi durant el regnat de Napoleó que va imposar la moda imperi.
L’altra imatge es la de Isabel Tudor regna d’Anglaterra. Isabel va heretar el tron del seu pare Enric VIII, en la línia successòria no havia cap home que pugues ser una amenaça per a ella, excepte la reina de Escòcia, Maria Estuardo. Maria era catòlica, Isabel anglicana. El dret hereditari de Maria era un dret reconegut per la seva ascendència reial mentre que Isabel era filla d’Ana Bolena, una cortesana condemnada pel seu propi marit a ser decapitada. Isabel, sabia els perills als que s’enfrontava la seva monarquia, exposada a una revolta de la gran noblesa, no massa disposada a acceptar-la com a reina, per la qual cosa va lluitar amb totes les armes al seu abast per no perdre el tron. Va eliminar els membres de la reialesa per evitar la usurpació i va fer decapitar a la seva cosina. No es va casar, perquè de fer-ho cabia el dret que el seu marit assolis el poder del govern. Tampoc va tenir fills que en un moment donat podrien esdevenir contrincants El seu retrat ens dona la imatge de com ella volia ser representada, a traves de la magnificència de la seva indumentària, el d’una reina absoluta.
Avançant dos segles, ens trobem amb el moment àlgid de les extravagàncies en la indumentària tant dels homes com de les dones, la moda està dominada per França. En el regnat del Lluis XIV, “el Rei Sol” la indumentària de la noblesa arriba al seu cènit. Lluis XIV temorós de les sublevacions per part de la noblesa de sang que residia allunyada de la Cort, va fer construir Versalles, el seu pla era reunir-los a tots sota un mateix sostre i tenir los vigilats per evitar temptacions Es el moment en que la manera de vestir, es converteix en un espectacle que el rei vol transmetre. L’exaltació màxima del poder absolut s’estimula en la cerimònia del toc de mans, presentant al rei com curador per la gracia divina d’algunes malalties.
. Al mateix temps la burgesia estava assolint graus de ben estar econòmic desconeguts fins aquell moment, acumulant grans fortunes arribant a aspirant a ascendir en la escala social amb matrimonis de conveniència amb aristòcrates als que els aniria bé una injecció de capital.
En aquesta situació França estava immersa en una crisi econòmica que la tenia abocada a la bancarrota de l’estat. Mentre a Versalles continuaven els excessos de les despeses sumptuàries. Els propis monarques es convertiren en els propagadors de la moda.
Moltes veus s’aixecaven contra esta situació que semblava que només es podia solucionar amb la pujada d’impostos, que afectava principalment a la burgesia. Els nobles i els eclesiàstics estaven exempts de pagar impostos.
Començaren a proliferar el clubs de diferents tendències polítiques impulsats per la noblesa de toga, procedent del món de la jurisprudència i del món del comerç, insatisfets del poc marge d’ascens social que els permetria la monarquia. Aquests clubs foren el caldo de cultiu de la Revolució Francesa esperonant el malestar de les classes populars. Les mirades començaren a dirigir-se cap a Versalles. No us faré un discurs de com va acabar la monarquia francesa, la guillotina se’n va encarregar de fer-la desaparèixer.
Nomes faré un incís per nomenar una dona que va intentar aprofitar els canvis jurídics que va propiciar la Revolució per redactar “ELS DRETS DELS HOMES”, per a redactar “ELS DRETS DE LES DONES” demanant la igualtat de drets polítics per a les dones i el fi de l’esclavitud. Aquesta dona es deia Olímpia de Gouges i va ser guillotinada l’any 1793 pels propis revolucionaris.
El període revolucionari va acabar en el moment que Napoleó va assolir el poder 1799. Napoleó venia de les campanyes d’Itàlia i Egipte. Allí va conèixer la cultura clàssica i el legat renaixentista. La moda va fer un canvi de 90 graus. Els homes deixaren els vestit adornats, per passar a copiar trets de l’uniforme militar i les dones es vestiren a l’estil imperi. L’Imperi Napoleònic a penes va durar 16 anys. Amb la derrota de Napoleó i el seu exili a la illa de Elba, es restauraren les monarquies usurpades.
L’ERA VICTORIANA
Amb la ruïna d’Europa, l’hegemonia política i econòmica es va traslladar a Anglaterra que en aquell moment estava immersa en els avenços de la Revolució Industrial i en la conquesta d’un gran Imperi, territorial, naval i econòmic, que canviaren els usos y costums dels habitants de l’Imperi Britànic.
Començava l’era Victoriana. El regnat de la reina Victoria (1837-1903), va portar canvis en la indumentària. Victoria era una dona profundament religiosa i la moda imperi de seguida va ser rebutjada i es tornen a posar de moda altra els corsets i les faldes voluminoses coincidint amb el moviment conegut per Romanticisme, un moviment en contra de la deshumanització de la Revolució Industrial, i del racionalisme. Poetes, escriptors, pintors foren difusors d’aquest moviment de continguts nacionalistes i idealistes
El Romanticisme va dona pas a l’aparició de dones escriptores, que demanaven ser reconegudes per si mateixes. les germanes Bronte i Jane Austen, en són l’exemple. La seva obra literària, rebutjada pel fet de ser dones es va haver de publicar sota pseudònims masculins.
Durant el regnat de Victoria es van produir gran avenços, el més important l’invent de la màquina de vapor de múltiples aplicacions en la industria. El primer tren, es va inaugurar l’any 1830 es va convertiren en el mitja de viatjar més utilitzat per els britànics. Els volums de les faldilles van disminuir però no desaparèixer. Va ser la implantació de tramvia a les ciutats1879, que va revolucionar el món de la moda. Les dones necessitaven vestir-se d’una manera més pràctica, desaparegué el mirinyac i va aparèixer el polissó cap 1895, que a penes va durar una dècada. La bicicleta es va popularitzar cap 1885, el mateix anys que Otto Benz construïa el primer automòbil impulsat per gasolina. Però també s’estava produint un moviment sufragista protagonitzat per les dones.
LA I GUERRA MUNDIAL
A principi del segle XX, Paul Poiret el modista francès va revolucionar el món de la moda, les seves creacions han estat comparades a les de Picasso en l’art. Es diu que *Poiret va alliberar la dona de la cotilla i va ser anomenat «El rei de la moda” La I Guerra Mundial va acabar de fer desaparèixer el corset o cotilla. Les dones van haver d’ajudar en l’esforç de guerra.
ELS ANYS VINT I TRENTA PERIODE ENTRE GUERRES.
Si hi ha una cosa icònica en els anys 20 són les *flappers”. Poques coses poden resumir tan perfectament l’esperit d’aquests bojos i suposadament feliços anys com aquestes dones alliberades, que s’enfronten a totes les normes establertes i demanen el vot femení, ballen jazz, beuen licors, fumen amb filtre, condueixen, es tallen el cabell a lo garçon com es pot apreciar en el dibuix d’Eduardo Benito, un dibuixant espanyol que va triomfar en revistes com Vogue o Vanity Fair en aquests anys.
Aquests anys de llibertat coincideixen amb el l’aparició de Cocó Chanel en el món de la dona. Chanel va crear la imatge de la dona andrògena que es vesteix amb roba masculina jugant amb l’ambigüitat que el cinema va contribuir a difondre.
EL NYLON DUPONT 1940
L’any 1940 la firma Dupont va comercialitzar les primeres mitges de nylón. Eren tan boniques com les de seda però més resistents i elàstiques. Quan es van posar a la venda, les dones van comprar 72.000 parells en vuit hores, 5 milions de parells en quatre dies i 64 milions el primer any, Al esclatar la II Guerra Mundial, la industria de la guerra es va apropiar de la producció del nylón. Les mitges es van convertir amb un valor inapreciable que va esdevenir moneda de canvi per aconseguir bens de consum i aliments.
També en aquest període les dones van haver d’ocupar llocs de treball que fins llavors estaven reservats als homes.
Transcorreguts els primers anys de la postguerra, la societat va tornar a la quotidianitat. Una dècada que apunta els seus inicis ja en 1947 amb la presentació dels dissenys de Cristian Dior.Vestits per a ressaltar la silueta, van ser la senyals d’identitat de la seva reeixida col·lecció “New look”.
En les dones, els vestits eren el look del moment. Elles podien triar entre portar un vestit amb un estil cenyit al cos o lluir un tallat en el dors i amb una faldilla acampanada; tots dos estils ressaltant la cintura. Els vestits o faldilles curtes eren sinònim de vulgaritat, per aquest motiu el llarg d’aquestes peces estava per sota dels genolls. Ja a mitjan 50 pot apreciar-se l’ús de pantalons per a les dones en dos estils, el *capri (molt comú avui dia) i un altre llarg, tallat a la cintura i amb pota ampla.
1964-1968 L’EMPODERAMENT DE LES DONES
La manera en què les dones cobreixen el seu cos suposa un “llenguatge simbòlic”. És el cas de la minifaldilla, popularitzada per Mary *Quant (Anglaterra, 1930), es va convertir en una icona de “transgressió de la moral imperant” i amb això en objecte d’empoderament per a les dones. La dissenyadora londinenca la va presentar en una desfilada el 10 de juliol de 1964, deixant les cuixes de la dona el descobert en una època en la qual era impensable mostrar els genolls.
Pocs anys després esclataria el “maig de 1968”, un movimens obrer al que es va unir les universitats de Nanterre i la Sorbona que es propagaría per tota França. El moviment feminista va ser molt actiu en aquelles jornades reclamant igualtat de drets i llibertat sexual.
1970 MODA HIPPY- UN CRIT CONTRA LA GUERRA DEL VIETNAM
El terme hippie prové de la paraula hipster que al seu torn derivava de “hip”, molt usat durant els anys 50 per a denominar als blancs que eren partícips de l’ambient del jazz i per tant “estaven en ona” o “estaven iniciats”.
Cap a la Costa Oest dels EUA, a la ciutat de San Francisco, i especialment en el barri *Haight *Ashbury, es van començar a reunir els joves que aviat serien anomenats *hippies.
Els primers *hippies van ser una generació que havien vist tornar als seus germans majors, amics, cosins, veïns o als seus propis pares en taüts per la guerra amb Vietnam i no volien el mateix destí per a ells.
Amb una notable influència hinduista, van fer esclatar el que la generació beat havia començat, impulsats per l’anarquia no violenta de Gand hi i la seva pròpia cerca interior.
LA MODA DELS ANYS 90-2000
En moda de finals del segle XX, van marcar una important tendència, sent una de les èpoques més icòniques. Predominava l’urbà, l’estil grunge, el rock, el rap, la mescla de roba esportiva amb denims, colors i estampats.
CLAUS DE LA NOVA MODA. ( PER LORENZO CAPRILE)
La Moda futura (i no per futura deixa de ser aquí ja, molt pròxima…) haurà de tenir en compte a la perfecció els nous codis de sostenibilitat. Serà una porta oberta al R+D tèxtil: teixits intel·ligents, peces i colors i textures que es transformin segons el nostre estat d’ànim o de salut, ens ajudin a viure (i a sobreviure) en un món cada vegada més inhumà, és a dir, un món cada vegada més tecnològic i artificial. Una Moda amb contrastos tan extrems i abruptes com ho són els horitzons que, a poc a poc, es van perfilant i estan definint aquest nou segle XXI… I tot això sense oblidar mai el fonamental: ja sigui amb microxips o impressions 3D, o amb peces teixides a mà amb filatures ecològiques, l’ésser humà continuarà vestint-se sempre. La Moda, com l’energia, mai mor: només es transforma… per a continuar sempre igual
