L’obra és un estudi empíric dels orígens de la identitat valenciana vinculada a la comunitat política del regne medieval de València. Aquests fets estan resseguits a l’obra amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts Valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Vicent Baydal va estudiar a la Universitat de València i es va doctorar a la Pompeu Fabra de Barcelona. La seua tesi tracta sobre el naixement de la Generalitat Valenciana i el pactisme valencià. Ha realitzat investigacions postdoctorals a Oxford, i des de 2015 realitza docència a la Universitat Pompeu Fabra. Especialment actiu en xarxes socials i en mitjans públics, va començar la seua tasca com a divulgador al bloc d’internet Vent de Cabylia, que va començar mentre feia el doctorat. En la seua etapa universitària fou cofundador de l’associació Grup Harca, que també realitza una tasca de divulgació mitjançant els blocs d’internet i la publicació de llibres.