República i Guerra Civil. El protagonisme de les dones a través de la imatge i la propaganda – Conferència de Conxita Solans

El paper de la dona en la República i la Guerra Civil no pot ser entès si no es fa una mirada retrospectiva.
Després de la Revolució Francesa es va elaborar un discurs polític, hereu de la Il·lustració, de marcat contingut igualitari el qual s’encaminava a garantir els drets polítics a tots els ciutadans, això no obstant, la praxis política no va garantir-ho quan entrava en joc la diferenciació de sexes ja que els partits polítics no admetien a les dones dins les seves files.
D’aquesta manera es va elaborar, des del poder, un marc teòric que afavoria que la dona quedés exclosa de l’espai públic de la política.
A Espanya les Constitucions aprovades durant el segle XIX no fan cap referència al principi de igualtat entre homes i dones i es mantenen fidels al principi patriarcal, segons el qual l’espai públic i el polític, correspon als homes i l’esfera privada és pròpia de les dones.
L’església rebutjava que la dona treballés, el seu únic paper era ser mare i tenir cura de la família. Poc a poc, en un procés lent que es va iniciar a finals del segle XIX, les dones van començar a fer-se escoltar. La incipient industrialització, va ser la causa que la dona s’anés incorporant al treball traspassant l’esfera domèstica i integrant-se en les associacions de classe.
Curiosament, a Espanya la reivindicació pel vot femení no va ser un moviment reivindicatiu a l’altura de les sufragistes americanes, angleses i franceses.
Va ser durant la República i la Guerra Civil quan les dones es van poder mostrar com a col·lectiu social que demandava igualtat i drets polítics, un dels elements que van promocionar aquest nou rol de la les dones fent-les visibles va ser a través de la paraula, l’ imatge i la propaganda.