Una gran riquesa lingüística: els parlars valencians – Conferència de Vicent Beltran i Carles Segura-Llopes

El pròxim divendres, 19 d’octubre, el Grup de debat i recerca Tràngol ens proposa una altra activitat, la conferencia que sota el títol “Els parlars valencians”, ens oferiran els filòlegs Vicent Beltran i Carles Segura-Llopes, actualment professors de la Universitat d’Alacant. L’acte tindrà lloc a la Fundació Caixa Vinaròs a partir de les 19,30 hores.
Els dos conferenciants ens parlaran de la seua recerca, fruit de molts d’anys d’investigació, durant la quals han realitzat entrevistes a milers de persones, algunes de fins a 2.500 preguntes i altres de poc més de 200 (les que ja havien identificat com a més significatives). La majoria d’informants són persones de més de setanta anys, “fills i néts de cada poble i a poder ser que no hagen eixit massa per a evitar contaminacions lingüístiques”, indica Vicent Beltran Calvo. És el procediment habitual en dialectologia, perquè l’objectiu és identificar el parlar tradicional, les formes heretades. La metodologia de l’estudi s’ha basat, sobretot, en demanar als informants que identificaren i posaren nom a imatges “per a no influir en la resposta, perquè si ens basem en definicions o proposem possibles alternatives condicionem el resultat”.
Com ens explicarà Segura-Llopes, “algunes persones, en explicar-los que el que volíem era estudiar la forma de parlar del poble, no entenien el nostre interés i ens remarcaven que allí es parlava malament. És una resposta molt trista que indica un gran prejuí sobre la pròpia forma de parlar, però justament les nostres entrevistes servien també per a reforçar l’autoestima de la gent, apreciant les paraules boniques o peculiars que ens deien, per exemple. I acabaven les entrevistes devanits i més orgullosos de la seua pròpia parla que abans”. De fet, aquest és precisament l’objectiu fonamental de la xerrada: que la gent s’adone que la seua forma de parlar és igual de bona que qualsevol altra, i que tot i que en situacions formals cal renunciar a algunes coses, hem de valorar el que parlem. Cal adequar-se a cada context, però no titllar com a incorrectes les variants dialectals. Així, a més, estimarem més la nostra llengua i la utilitzarem més.